Visc molt a prop de la frontera amb la Franja de Gaza,a menys dels set quilòmetres que permeten interceptar els míssils llençats impúnement sobre la població israeliana al sud del país.Estic fart de les sirtenes a les hores punta on se sap que els nanos es troben als accessos de les escoles.Estic encara més fart de cercar refugi al darrer d'una parada de bus protegida per una paret de formigó.Estic fart que fins i tot gent catalana de la terra cercadora de llibertat i justícia social per al poble català,encara tanqui els ulls i esdevingui sorda quan es tracta de la veu dels jueus,dels quals Catalunya hauria d'aprendre moltes lliçons de tenacitat,coherència nacional,empenta i sentit de progrés compartit,sempre i quan ningú baixi la guàrdia davant la intransigència dels moviments palestins més radicals sota els auspicis d'Iran.
אין תגובות:
הוסף רשומת תגובה