He après que qui no et busca, no t'enyora i qui no t'enyora no t'estima. Que el destí determina qui entra a la teva vida però que només tu decideixes qui es queda. Que la veritat fa mal tan sols un cop i la mentida tantes vegades com la recordes... Hi ha tres coses a la vida que marxen per no tornar mai més: les paraules, el temps i les oportunitats. Per això, valora a qui et valori i no tractis com a prioritat a aquell qui et tracta a tu només com a una opció.

La situació de la llengua catalana no té precedents a Europa". Aquesta és l'opinió de Simone Klinge, membre de l'European Charter for Regional or Minority Languages, un organisme que té l'objectiu de "protegir i promoure llengües regionals o minoritàries com un aspecte amenaçat del patrimoni cultural d'Europa". Segons Klinge, el català representa "una història d'èxit única des del punt de vista de la revitalització i la promoció". "Totes les llengües minoritàries són úniques, però el català està en una situació excepcional. És una llengua molt forta", defensa Klinge, que admet que si Catalunya fos independent, el català ja no entraria en l'àmbit de treball de l'organisme europeu.

El Xavier Termens

En què ens diferenciem nosaltres,els catalans,de la resta de nacions?
1.-Tenim un himne que honora una guerra perduda.
2.-Un ase negre com a símbol de sacrifici i esforç.
3.-Un individu caganer immortalitzat defecant.
4.-Una verge morena.
5.-Sobre el pa mullem el pa amb tomàquet.
6.-I tenim el millor equip del món("BARÇA").

Hom pot pensar que haurien dit els informatius de Tele 5 - cadena que ja va mostrar-se obertament en contra del nostre idioma - si a TV3 passés quelcom de semblant, però canviant català per espanyol. Racistes, dirien. I tindrien raó. El problema que pateix Catalunya - el poble català - és de racisme, sense pal·liatius. L'anticatalanisme, que ha estat estudiat abastament, no és un fenomen ni nou ni d'ara, Té arrels molt profundes i és fonamenta, bàsicament, en els mateixos prejudicis que l'antisemitisme. Les acusacions són calcades: els catalans som rics, fenicis, astuts, gasius, ho controlem tot, ho volem tot, escanyem als espanyols que són pobres, no som solidaris amb ells, en definitiva, som un corpúscul estrany dins del cos sa i esplèndid que és Espanya. Això mateix deia Hitler dels jueus, amb les conseqüències que tots coneixem.

Mare: ja torno

Títol:Mare,ja torno(és aquesta la traducció del que es veu a la fotografia o si voleu"Mare ja vinc")

Ahir,18 d'octubre,serà recordat per molts com una data històrica per al poble d'Israel.La raó:un soldat ras anomenat Guilad Shelid,de nacionalitat franco-israeliana,està per tornar a casa seva,després d'un llarg segrest(cinc anys i quatre mesos) per part del grup radical islamista "Hamas",en situació de domini a la franja de Gaza després de guanyar les eleccions al 2007 i expulsar la facció de "Fataj"en cruenta lliuta pel poder.El segrest es va produir quan un escamot del terror palestí va atacar amb èxit un tanc de guàrdia fronterera a territori israelià prop del límit amb Gaza.A l'incident hi moren el comandant i un company d'en Guilad.Ell és ferit i pres en captivitat.

La transacció:Guilad a canvi de 1027 empresonats palestins,molts d'ells amb sang a les mans.No hi ha a la història cap exemple similar d'estat disposat a pagar un preu tant car.Recordo com si fos ahir aquells anys en els quals autobusos esclateven en plena via urbana i no sempre mitjançant la immolació(i la prova que molts d'aquests presoners alliurats van ésser els "arquitectes"de tals atrocitats).I tot això per fer retornar un soldat que tenia només dinou anys en ésser segrestat.

I és aquest senzill i noble soldat qui ha conquerit el cor dels israelians.Han estat aquests cinc anys plens d'activitats per part de la família(us recordo que va haver-hi fins i tot una petita manifestació a Barcelona promoguda per la comunitat jueva catalana),organismes locals(per exemple els veïns a l'assentament a la Galilea Nord on vivia-"Mitzpe Hilà"-) i sobretot dels mitjancs de comunicació israealians que no han deixat el tema Guilad de banda en cap moment.On les campanyes militars fracassaren a fi d'alliber-lo(per exemple la incursió militar anomenada"Oferet Yetzukà"),l'opinió pública triomfà,pressionant a l'actual primer ministre Netaniau,fins a signar l'acord definitiu mercès la mediació egípcia.

Personalment us diré que ahir vaig anar a la feina de costum(exerceixo de cap professional a un institut de psicologia educacional a la zona sud de l'àrea metropolitana de Tel Aviv).Ara bé,el nivell de concentració dels treballadors era més baixa que la usual.Les mares dels nens i nenes que van acudir-ne no paraven de preguntar on està ubicada la pantalla de TV.Juntes seguien els esdeveniments pas a pas com si del propi fill es tractés.Deien entre elles: "el veig pàlid","de segur no ha menjat prou","em fa pell de gallina veure'l".Les emissions àrabs(no oblideu que l'àrab és llengüa co-oficial i molts israelians l'entenen oralment)expressaven missatges d'enveja envers els ciutadans israelians(àrabs israelians com els beduins inclosos,drusos i gents de religions diverses):quan als països del voltant es mata gent pràcticament sense identitat(com és el cas de Síria),a Israel un sol soldat és capaç de fer saltar el cor de tothom fent del poble un bloc solidari i unit per una causa humanitària que ja no pertany a la família Shelid sinó a tota una nació.