יום שבת, 23 ביולי 2011


חביב פסיכולוג חינוכי Peiro
הצג פרטים 14:10 (לפני 1 דקות)
Heus aci el seguent article.Sento no tenir el teclat adequat al catala ja que faig sevir un ordinador adaptat a l'angles i l'hebreu.
Titot:El Shabat com a punt de reflexio envers la questio palestina.  El text comenca aixi:Avui es Shabbat i es el millor moment de recolliment i reflexio a mes de ser l'ocasio de obrir els nostres cors a familiars i veins(no nomes jueus).Em trobo a pocs quilometres del Mar Mort,el punt mes baix del Planeta Terra.Es gairabe impossible sortir per la calda a fora.Amb tot,a Israel la gent disposa de bons sistemes de condicionament d'aire(tambe als vehicles privats) i la vida sol aflorir al cap vespre.Aprofito l'ocasio per dir-li al Jaume(Brasil) que tambe jo era a un kibbutz  l'any 1985 i conec prou el kibbutz("Dvir") on va restar,doncs visc a la zona i el lloc es in dels indrets preferits meus per fer excursions en moto de muntanya(una Kawasaki 250cc).L'indret fa frontera amb les zones arabs de la Judea-sud,on segons les previsions segurament sera declarat el futur estat palesti el proper mes de setembre.Doncs be,et responc Cristina(Colombia):el conflicte palesti es viscut pel ciutada mig israelia amb ambivelencia.Els jueus israelians s'han jugat el tot pel tot a fi d'esdevenir nacio amb estat propi i ells saben millor que ningu el que es mantenir una nacio sense estat(la"Diaspora" de 2000 anys).La major part de la poblacio(jo inclos) vol la pau amb els veins arabs i crec saber que la major part dels palestins volen el mateix respecte Israel.Personalment atenc com a psicoleg educatiu a tothom de forma 100% igualitaria i m'esforco per coneixer la cultura i tradicions dels arabs ja que ells esdevenen mes del 20% de la poblacio de l'estat.Dissortadament la questio esta molt polititzada i de fora no es veu el que hi ha a dins del pais:un fort cansament per anys de desgast i perdua de vides inutil per les dues bandes.La gent en suma desitja convivencia i solidaritat.Respecte el comentari del Toni(Dubrobnik-Croacia),els catalans com els jueus(com tambe els catalans d'origen jueu)mantenim un llarga tradicio de memoria col.lectiva.Aqui a Israel es parla de Catalunya com a una nacio que com ells els jueus israelians,ha de lluitar dia a dia,moment a moment ,per aconseguir el reconeixement dels altres.Sense aquesta lluita constant(impulsada preferentment pels joves) tant Catalunya com Israel deixarien d'existir en questio d'una o dues generacions.