VENCEM LA POR !
Sortim-li a l’encontre.
Tan sols tinc por a la por, va dir algú una vegada, i això ho sabem tots molt bé: Solament la por ens cal témer. La por sempre em persegueix com a companya molt lleial. Va creixent o va minvant segons el que vulgui fer i, passats uns dies, ja quan d´ella més no recordo, es presenta novament i tornem-hi altra vegada. A la por li tinc respecte

Catalunya ha fet grans avenços pel que fa al seu futur polític com a nació. La independència com a concepte ja s'ha instal·lat a l'imaginari col·lectiu gràcies a la feina incansable de moltíssima gent, des dels joves que han crescut sense pors ni records de guerres o sorolls de sabres i veuen amb naturalitat la possibilitat d'una Catalunya sobirana, fins als partits polítics que han fet camí a poc a poc en el mateix sentit. Però sobretot per l'efecte del moviment ciutadà de les consultes populars, que van fer palès de forma definitiva als catalans que la independència és una opció real i tangible.

He après que qui no et busca, no t'enyora i qui no t'enyora no t'estima. Que el destí determina qui entra a la teva vida però que només tu decideixes qui es queda. Que la veritat fa mal tan sols un cop i la mentida tantes vegades com la recordes... Hi ha tres coses a la vida que marxen per no tornar mai més: les paraules, el temps i les oportunitats. Per això, valora a qui et valori i no tractis com a prioritat a aquell qui et tracta a tu només com a una opció.

La situació de la llengua catalana no té precedents a Europa". Aquesta és l'opinió de Simone Klinge, membre de l'European Charter for Regional or Minority Languages, un organisme que té l'objectiu de "protegir i promoure llengües regionals o minoritàries com un aspecte amenaçat del patrimoni cultural d'Europa". Segons Klinge, el català representa "una història d'èxit única des del punt de vista de la revitalització i la promoció". "Totes les llengües minoritàries són úniques, però el català està en una situació excepcional. És una llengua molt forta", defensa Klinge, que admet que si Catalunya fos independent, el català ja no entraria en l'àmbit de treball de l'organisme europeu.

El Xavier Termens

En què ens diferenciem nosaltres,els catalans,de la resta de nacions?
1.-Tenim un himne que honora una guerra perduda.
2.-Un ase negre com a símbol de sacrifici i esforç.
3.-Un individu caganer immortalitzat defecant.
4.-Una verge morena.
5.-Sobre el pa mullem el pa amb tomàquet.
6.-I tenim el millor equip del món("BARÇA").

Hom pot pensar que haurien dit els informatius de Tele 5 - cadena que ja va mostrar-se obertament en contra del nostre idioma - si a TV3 passés quelcom de semblant, però canviant català per espanyol. Racistes, dirien. I tindrien raó. El problema que pateix Catalunya - el poble català - és de racisme, sense pal·liatius. L'anticatalanisme, que ha estat estudiat abastament, no és un fenomen ni nou ni d'ara, Té arrels molt profundes i és fonamenta, bàsicament, en els mateixos prejudicis que l'antisemitisme. Les acusacions són calcades: els catalans som rics, fenicis, astuts, gasius, ho controlem tot, ho volem tot, escanyem als espanyols que són pobres, no som solidaris amb ells, en definitiva, som un corpúscul estrany dins del cos sa i esplèndid que és Espanya. Això mateix deia Hitler dels jueus, amb les conseqüències que tots coneixem.

Mare: ja torno

Títol:Mare,ja torno(és aquesta la traducció del que es veu a la fotografia o si voleu"Mare ja vinc")

Ahir,18 d'octubre,serà recordat per molts com una data històrica per al poble d'Israel.La raó:un soldat ras anomenat Guilad Shelid,de nacionalitat franco-israeliana,està per tornar a casa seva,després d'un llarg segrest(cinc anys i quatre mesos) per part del grup radical islamista "Hamas",en situació de domini a la franja de Gaza després de guanyar les eleccions al 2007 i expulsar la facció de "Fataj"en cruenta lliuta pel poder.El segrest es va produir quan un escamot del terror palestí va atacar amb èxit un tanc de guàrdia fronterera a territori israelià prop del límit amb Gaza.A l'incident hi moren el comandant i un company d'en Guilad.Ell és ferit i pres en captivitat.

La transacció:Guilad a canvi de 1027 empresonats palestins,molts d'ells amb sang a les mans.No hi ha a la història cap exemple similar d'estat disposat a pagar un preu tant car.Recordo com si fos ahir aquells anys en els quals autobusos esclateven en plena via urbana i no sempre mitjançant la immolació(i la prova que molts d'aquests presoners alliurats van ésser els "arquitectes"de tals atrocitats).I tot això per fer retornar un soldat que tenia només dinou anys en ésser segrestat.

I és aquest senzill i noble soldat qui ha conquerit el cor dels israelians.Han estat aquests cinc anys plens d'activitats per part de la família(us recordo que va haver-hi fins i tot una petita manifestació a Barcelona promoguda per la comunitat jueva catalana),organismes locals(per exemple els veïns a l'assentament a la Galilea Nord on vivia-"Mitzpe Hilà"-) i sobretot dels mitjancs de comunicació israealians que no han deixat el tema Guilad de banda en cap moment.On les campanyes militars fracassaren a fi d'alliber-lo(per exemple la incursió militar anomenada"Oferet Yetzukà"),l'opinió pública triomfà,pressionant a l'actual primer ministre Netaniau,fins a signar l'acord definitiu mercès la mediació egípcia.

Personalment us diré que ahir vaig anar a la feina de costum(exerceixo de cap professional a un institut de psicologia educacional a la zona sud de l'àrea metropolitana de Tel Aviv).Ara bé,el nivell de concentració dels treballadors era més baixa que la usual.Les mares dels nens i nenes que van acudir-ne no paraven de preguntar on està ubicada la pantalla de TV.Juntes seguien els esdeveniments pas a pas com si del propi fill es tractés.Deien entre elles: "el veig pàlid","de segur no ha menjat prou","em fa pell de gallina veure'l".Les emissions àrabs(no oblideu que l'àrab és llengüa co-oficial i molts israelians l'entenen oralment)expressaven missatges d'enveja envers els ciutadans israelians(àrabs israelians com els beduins inclosos,drusos i gents de religions diverses):quan als països del voltant es mata gent pràcticament sense identitat(com és el cas de Síria),a Israel un sol soldat és capaç de fer saltar el cor de tothom fent del poble un bloc solidari i unit per una causa humanitària que ja no pertany a la família Shelid sinó a tota una nació.

Com anem??.Heus aci el meu seguent article.Espero que la proxima vegada us pugui escriure amb els accents i les lletres especifiques del catala.Aquesta vegada encara ho fare mitjancant el meu ordinador preparat nomes per l'angles i l'hebreu.El titol:INDIGNATS A LES DUES BANDES DEL MEDITERRANI. Text:Escric aquestes linies en dies de desencis,tant pels esdeveniments preocupants a casa nostra(la reforma constitucional i els intents d'impedir el perdurament de la immersio linguistica a les escoles),com pel que es viu a Israel davant d'una gairebe segura proclamacio de   independencia palestina a finals de mes i el greu deteriorament de relacions amb veins aliats com son Turquia i Egipte.El darrer cap de setmana vaig decidir apropar-me-hi(sense participar)a una de les manifestacions arreu del pais(a la ciutat d'Ashquelon) d'on es contempla l'horitzo en direccio a Barcelona quan hom viatge en avio.Aquesta hauria de ser la "Marxa del milio",de fet poc mes de 400.000 persones van fer acte de presencia.Ho dic aixi perque comparatibament amb el que vaig presenciar a Barcelona el passat mes de maig,la impressio era de calma,sense sirenes policials,sense aldarulls violents i fins i tot amb la companyia de reconeguts cantants i artistes amenitzadors.
La veritat es aquesta:la mentalitat jueva es militant i no permet desordres publics(tot i que hi ha excepcions).El moviment dels "Indignats" a Israel es el moviment de la classe mitja,assetjada ,com diu l'escriptor israelia d'esquerres Amos Oz,per vint anys de politica neliberal que ha permes mantenir una de les taxes d'atur mes baixes al mon(una mica superior al 5%),convertir l'economia i el mon financer en un dels indrets mes atractius a la zona per a inversors estrangers,pero alhora provocar l'augment del cost de la vida(especialment al sector de la vivenda i l'alimentacio).Es complicat mantenir una familia quan ets per sota dels 35 anys,malgrat que la majoria de parelles treballen tant l'home com la dona.

En definitiva,a un pais de 7.5 milions d'habitants amb l'extensio de Catalunya,l'exit de la convocatoria sembla haver estat clar.La unica cosa que pot posar en perill els guanys de les protestes al llarg d'aquest estiu son els esdeveniments geopolitics que ens envolten.Paradoxalment he de matisar que un dels grans benificiaris de l'actual conflicte amb Turquia sigui Catalunya.Mes de 100.000 israelians l'han visitada aquest any,reforcant aixi uns lligams historics ancestrals.No pocs amics i coneguts tornen enamorats no nomes del Barca,sino tambe del Call de Barcelona i el de Girona,els banys jueus rituals("mikbe") a Besalu i fins i tot em van parlar del festival de teatre medieval jueu a l'esmentada ciutat gironina de Besalu.Aixi es la vida:no hi ha perdua sense guany.Salutacions d'en Xavier Termens(Israel)

- הצג טקסט מצוטט -

חביב פסיכולוג חינוכי Peiro

הצג פרטים 14:10 (לפני 1 דקות)

Heus aci el seguent article.Sento no tenir el teclat adequat al catala ja que faig sevir un ordinador adaptat a l'angles i l'hebreu.
Titot:El Shabat com a punt de reflexio envers la questio palestina.  El text comenca aixi:Avui es Shabbat i es el millor moment de recolliment i reflexio a mes de ser l'ocasio de obrir els nostres cors a familiars i veins(no nomes jueus).Em trobo a pocs quilometres del Mar Mort,el punt mes baix del Planeta Terra.Es gairabe impossible sortir per la calda a fora.Amb tot,a Israel la gent disposa de bons sistemes de condicionament d'aire(tambe als vehicles privats) i la vida sol aflorir al cap vespre.Aprofito l'ocasio per dir-li al Jaume(Brasil) que tambe jo era a un kibbutz  l'any 1985 i conec prou el kibbutz("Dvir") on va restar,doncs visc a la zona i el lloc es in dels indrets preferits meus per fer excursions en moto de muntanya(una Kawasaki 250cc).L'indret fa frontera amb les zones arabs de la Judea-sud,on segons les previsions segurament sera declarat el futur estat palesti el proper mes de setembre.Doncs be,et responc Cristina(Colombia):el conflicte palesti es viscut pel ciutada mig israelia amb ambivelencia.Els jueus israelians s'han jugat el tot pel tot a fi d'esdevenir nacio amb estat propi i ells saben millor que ningu el que es mantenir una nacio sense estat(la"Diaspora" de 2000 anys).La major part de la poblacio(jo inclos) vol la pau amb els veins arabs i crec saber que la major part dels palestins volen el mateix respecte Israel.Personalment atenc com a psicoleg educatiu a tothom de forma 100% igualitaria i m'esforco per coneixer la cultura i tradicions dels arabs ja que ells esdevenen mes del 20% de la poblacio de l'estat.Dissortadament la questio esta molt polititzada i de fora no es veu el que hi ha a dins del pais:un fort cansament per anys de desgast i perdua de vides inutil per les dues bandes.La gent en suma desitja convivencia i solidaritat.Respecte el comentari del Toni(Dubrobnik-Croacia),els catalans com els jueus(com tambe els catalans d'origen jueu)mantenim un llarga tradicio de memoria col.lectiva.Aqui a Israel es parla de Catalunya com a una nacio que com ells els jueus israelians,ha de lluitar dia a dia,moment a moment ,per aconseguir el reconeixement dels altres.Sense aquesta lluita constant(impulsada preferentment pels joves) tant Catalunya com Israel deixarien d'existir en questio d'una o dues generacions.

.Em disculpo per no poder afegir accents doncs el meu ordinador esta preparat unicament per l'escriptura en hebreu i angles.

Titol: ELS ISRAELIANS ENAMORATS.
Per entendre aquest reportatge cal imaginar-nos com un catala d'origen hebreu(no"declarat")alla cap a la tardor de l'any 1984 s'havia de sentir a l'hora d'esser presentat com a catala respectuos envers l'Estat Espanyol tot i que catala de cor i nissaga.Em trobava immers en un programa d'assimilacio possiblement semblant als que es duen a terme avui a Catalunya davant el fenoment d'immigracio.Com academic no sols aprenia una llengua del tot diferent en quant a estructura gramatical i lexic,tambe havia d'apendre els continguts culturals,els nous codis socials i els preceptes religiosos que configuren el mode d'esdevenir jueu a l'Israel modern.El problema comencava quan t'havies d'identificar com a catala a un mon on l'unica relacio amb Catalunya passava per la variant del judaisme historic espanyol gracies a que el Ramban,promotor del moviment kabalistic de l'edat mitjana, era catala i els seus deixebles gironins.Tot va comencar a canviar l'any 1986 quan l'Estat Espanyol va haver de reconeixer l'Estat Israelia com una de les condicions de l'entrada al Mercat Comu Europeu.De forma sobtada vaig rebre una invitacio de l'embaixada espanyola com a representant "in situ"aprofitant l'arribada dels representants de la Generalitat a una visita oficial a Jerusalem com a pont innovador de la renovacio de relacions bilaterals truncades pel franquisme i la memoria historica de la Inquisicio.No mo podia creue doncs les principals avingudes que porten als accessos a la capital israeliana eren plenes de posters penjants on es veia el mapa de Catalunya i el d'Israel donant-se la ma.La gent em feia menys ganyotes quan els deia que soc catala i que Catalunya es una nacio.Van passar uns quants anys de relatiu oblit i al 1992 quan em trobava servint de soldat a la policia militar a Gaza,en plena guardia ,se'm van apropar dos companys portant un aparell de televisio portatil al.legant haver escoltat l'himne Nacional Catala i fins i tots balls de sardanes a la inaguracio dels jocs olimpics.Pero tot aixo es res comparat al turisme emergent dels anys seguents i darrerament el veritable "miracle" a les relacions amb Catalunya i els catalans:el BARCA.No cal ser a Barcelona per experimentar l'influx blaugrana,Israel esdeve un pais buit als carrers quan el Barca juga un dels partits significatius,casa meva s'ompla de fidels seguidors davant la pantalla.Fins i tot es remarcable que el comentador televisiu faci referencia al retol"Catalonia is not Spain"i com a consequencia els jugadors son vistos com a catalans vagin on vagin arreu del mon.Doncs si Israel s'ha enamorat dels catalans i ho ha fet gracies al Barca,el millor embaixador dels catalans mai conegut.

'Xavier Termens (Israel)