.Em disculpo per no poder afegir accents doncs el meu ordinador esta preparat unicament per l'escriptura en hebreu i angles.
Titol: ELS ISRAELIANS ENAMORATS.
Per entendre aquest reportatge cal imaginar-nos com un catala d'origen hebreu(no"declarat")alla cap a la tardor de l'any 1984 s'havia de sentir a l'hora d'esser presentat com a catala respectuos envers l'Estat Espanyol tot i que catala de cor i nissaga.Em trobava immers en un programa d'assimilacio possiblement semblant als que es duen a terme avui a Catalunya davant el fenoment d'immigracio.Com academic no sols aprenia una llengua del tot diferent en quant a estructura gramatical i lexic,tambe havia d'apendre els continguts culturals,els nous codis socials i els preceptes religiosos que configuren el mode d'esdevenir jueu a l'Israel modern.El problema comencava quan t'havies d'identificar com a catala a un mon on l'unica relacio amb Catalunya passava per la variant del judaisme historic espanyol gracies a que el Ramban,promotor del moviment kabalistic de l'edat mitjana, era catala i els seus deixebles gironins.Tot va comencar a canviar l'any 1986 quan l'Estat Espanyol va haver de reconeixer l'Estat Israelia com una de les condicions de l'entrada al Mercat Comu Europeu.De forma sobtada vaig rebre una invitacio de l'embaixada espanyola com a representant "in situ"aprofitant l'arribada dels representants de la Generalitat a una visita oficial a Jerusalem com a pont innovador de la renovacio de relacions bilaterals truncades pel franquisme i la memoria historica de la Inquisicio.No mo podia creue doncs les principals avingudes que porten als accessos a la capital israeliana eren plenes de posters penjants on es veia el mapa de Catalunya i el d'Israel donant-se la ma.La gent em feia menys ganyotes quan els deia que soc catala i que Catalunya es una nacio.Van passar uns quants anys de relatiu oblit i al 1992 quan em trobava servint de soldat a la policia militar a Gaza,en plena guardia ,se'm van apropar dos companys portant un aparell de televisio portatil al.legant haver escoltat l'himne Nacional Catala i fins i tots balls de sardanes a la inaguracio dels jocs olimpics.Pero tot aixo es res comparat al turisme emergent dels anys seguents i darrerament el veritable "miracle" a les relacions amb Catalunya i els catalans:el BARCA.No cal ser a Barcelona per experimentar l'influx blaugrana,Israel esdeve un pais buit als carrers quan el Barca juga un dels partits significatius,casa meva s'ompla de fidels seguidors davant la pantalla.Fins i tot es remarcable que el comentador televisiu faci referencia al retol"Catalonia is not Spain"i com a consequencia els jugadors son vistos com a catalans vagin on vagin arreu del mon.Doncs si Israel s'ha enamorat dels catalans i ho ha fet gracies al Barca,el millor embaixador dels catalans mai conegut.
Per entendre aquest reportatge cal imaginar-nos com un catala d'origen hebreu(no"declarat")alla cap a la tardor de l'any 1984 s'havia de sentir a l'hora d'esser presentat com a catala respectuos envers l'Estat Espanyol tot i que catala de cor i nissaga.Em trobava immers en un programa d'assimilacio possiblement semblant als que es duen a terme avui a Catalunya davant el fenoment d'immigracio.Com academic no sols aprenia una llengua del tot diferent en quant a estructura gramatical i lexic,tambe havia d'apendre els continguts culturals,els nous codis socials i els preceptes religiosos que configuren el mode d'esdevenir jueu a l'Israel modern.El problema comencava quan t'havies d'identificar com a catala a un mon on l'unica relacio amb Catalunya passava per la variant del judaisme historic espanyol gracies a que el Ramban,promotor del moviment kabalistic de l'edat mitjana, era catala i els seus deixebles gironins.Tot va comencar a canviar l'any 1986 quan l'Estat Espanyol va haver de reconeixer l'Estat Israelia com una de les condicions de l'entrada al Mercat Comu Europeu.De forma sobtada vaig rebre una invitacio de l'embaixada espanyola com a representant "in situ"aprofitant l'arribada dels representants de la Generalitat a una visita oficial a Jerusalem com a pont innovador de la renovacio de relacions bilaterals truncades pel franquisme i la memoria historica de la Inquisicio.No mo podia creue doncs les principals avingudes que porten als accessos a la capital israeliana eren plenes de posters penjants on es veia el mapa de Catalunya i el d'Israel donant-se la ma.La gent em feia menys ganyotes quan els deia que soc catala i que Catalunya es una nacio.Van passar uns quants anys de relatiu oblit i al 1992 quan em trobava servint de soldat a la policia militar a Gaza,en plena guardia ,se'm van apropar dos companys portant un aparell de televisio portatil al.legant haver escoltat l'himne Nacional Catala i fins i tots balls de sardanes a la inaguracio dels jocs olimpics.Pero tot aixo es res comparat al turisme emergent dels anys seguents i darrerament el veritable "miracle" a les relacions amb Catalunya i els catalans:el BARCA.No cal ser a Barcelona per experimentar l'influx blaugrana,Israel esdeve un pais buit als carrers quan el Barca juga un dels partits significatius,casa meva s'ompla de fidels seguidors davant la pantalla.Fins i tot es remarcable que el comentador televisiu faci referencia al retol"Catalonia is not Spain"i com a consequencia els jugadors son vistos com a catalans vagin on vagin arreu del mon.Doncs si Israel s'ha enamorat dels catalans i ho ha fet gracies al Barca,el millor embaixador dels catalans mai conegut.
'Xavier Termens (Israel)
