Títol:Mare,ja torno(és aquesta la traducció del que es veu a la fotografia o si voleu"Mare ja vinc")
Ahir,18 d'octubre,serà recordat per molts com una data històrica per al poble d'Israel.La raó:un soldat ras anomenat Guilad Shelid,de nacionalitat franco-israeliana,està per tornar a casa seva,després d'un llarg segrest(cinc anys i quatre mesos) per part del grup radical islamista "Hamas",en situació de domini a la franja de Gaza després de guanyar les eleccions al 2007 i expulsar la facció de "Fataj"en cruenta lliuta pel poder.El segrest es va produir quan un escamot del terror palestí va atacar amb èxit un tanc de guàrdia fronterera a territori israelià prop del límit amb Gaza.A l'incident hi moren el comandant i un company d'en Guilad.Ell és ferit i pres en captivitat.
La transacció:Guilad a canvi de 1027 empresonats palestins,molts d'ells amb sang a les mans.No hi ha a la història cap exemple similar d'estat disposat a pagar un preu tant car.Recordo com si fos ahir aquells anys en els quals autobusos esclateven en plena via urbana i no sempre mitjançant la immolació(i la prova que molts d'aquests presoners alliurats van ésser els "arquitectes"de tals atrocitats).I tot això per fer retornar un soldat que tenia només dinou anys en ésser segrestat.
I és aquest senzill i noble soldat qui ha conquerit el cor dels israelians.Han estat aquests cinc anys plens d'activitats per part de la família(us recordo que va haver-hi fins i tot una petita manifestació a Barcelona promoguda per la comunitat jueva catalana),organismes locals(per exemple els veïns a l'assentament a la Galilea Nord on vivia-"Mitzpe Hilà"-) i sobretot dels mitjancs de comunicació israealians que no han deixat el tema Guilad de banda en cap moment.On les campanyes militars fracassaren a fi d'alliber-lo(per exemple la incursió militar anomenada"Oferet Yetzukà"),l'opinió pública triomfà,pressionant a l'actual primer ministre Netaniau,fins a signar l'acord definitiu mercès la mediació egípcia.
Personalment us diré que ahir vaig anar a la feina de costum(exerceixo de cap professional a un institut de psicologia educacional a la zona sud de l'àrea metropolitana de Tel Aviv).Ara bé,el nivell de concentració dels treballadors era més baixa que la usual.Les mares dels nens i nenes que van acudir-ne no paraven de preguntar on està ubicada la pantalla de TV.Juntes seguien els esdeveniments pas a pas com si del propi fill es tractés.Deien entre elles: "el veig pàlid","de segur no ha menjat prou","em fa pell de gallina veure'l".Les emissions àrabs(no oblideu que l'àrab és llengüa co-oficial i molts israelians l'entenen oralment)expressaven missatges d'enveja envers els ciutadans israelians(àrabs israelians com els beduins inclosos,drusos i gents de religions diverses):quan als països del voltant es mata gent pràcticament sense identitat(com és el cas de Síria),a Israel un sol soldat és capaç de fer saltar el cor de tothom fent del poble un bloc solidari i unit per una causa humanitària que ja no pertany a la família Shelid sinó a tota una nació.
אין תגובות:
הוסף רשומת תגובה