Les set meravelles del món.

Les set meravelles del món són:
1.-Poder-hi veure
2.-Poder escoltar
3.-Poder tocar
4.-Poder provar
5.-Poder sentir
6.-Poder riure
7.-La més important de totes: PODER ESTIMAR!!.

La teta catalana: un exemple de generositat.

 De mamelles n'hi ha de moltes menes.Però si n'hi ha alguna que destaca pel seu caràcter acollidor,amable i generós és la teta catalana.Prou ho saben els espanyols que des de fa més de 300 anys s'hi han estat alletant,que l'han espremut per treure-li tota la llet possible.
 Però aquesta teta catalana està cansada.Ja no és aquella teta jove,innocent,jovial,sempre oberta a què tothom s'hi amorrés,sempre a punt per acollir qualsevol boca assedegada de nutrients.Finalment la teta catalana s'ha vist el cul i no està disposada a continuar sent la font d'aliment d'aquells que durant tant de temps l'han maltractada,insultada i l'han vexada.
 Per això la teta catalana s'ha alçat,amb mugrons enlaire,desafiant el cel,per cridar ben fort:
 ADÉU ESPANYA!!.ANEU A MAMAR-LA A UN ALTRE LLOC (basat en un text escrit per Jaume Massanés Papell).

Fins quan restarem sords i muts davant l'incipient radicalisme al món islàmic??

Visc molt a prop de la frontera amb la Franja de Gaza,a menys dels set quilòmetres que permeten interceptar els míssils llençats impúnement sobre la població israeliana al sud del país.Estic fart de les sirtenes a les hores punta on se sap que els nanos es troben als accessos de les escoles.Estic encara més fart de cercar refugi al darrer d'una parada de bus protegida per una paret de formigó.Estic fart que fins i tot gent catalana de la terra cercadora de llibertat i justícia social per al poble català,encara tanqui els ulls i esdevingui sorda quan es tracta de la veu dels jueus,dels quals Catalunya hauria d'aprendre moltes lliçons de tenacitat,coherència nacional,empenta i sentit de progrés compartit,sempre i quan ningú baixi la guàrdia davant la intransigència dels moviments palestins més radicals sota els auspicis d'Iran.

Fins quan restarem sords i muts davant l'incipient radicalisme al món islàmic??

Visc molt a prop de la frontera amb la Franja de Gaza,a menys dels set quilòmetres que permeten interceptar els míssils llençats impúnement sobre la població israeliana al sud del país.Estic fart de les sirtenes a les hores punta on se sap que els nanos es troben als accessos de les escoles.Estic encara més fart de cercar refugi al darrer d'una parada de bus protegida per una paret de formigó.Estic fart que fins i tot gent catalana de la terra cercadora de llibertat i justícia social per al poble català,encara tanqui els ulls i esdevingui sorda quan es tracta de la veu dels jueus,dels quals Catalunya hauria d'aprendre moltes lliçons de tenacitat,coherència nacional,empenta i sentit de progrés compartit,sempre i quan ningú baixi la guàrdia davant la intransigència dels moviments palestins més radicals sota els auspicis d'Iran.

"EXIT"d'Espanya.

El nostre èxit com a poble lliure i digne d'existir com qualsevol altre nació,passa per l'anomenat"EXIT"en la llengua mare per difusió mundial(l'anglès),volent això dir la "SORTIDA" d'una Espanya espoliant i menyspreadora i que ens arruïna dia a dia sense que catalans adormits i confiats se n'adonin.

Quan ets a dalt, els teus amics saben qui ets. . . quan estàs a baix, tu saps qui són realment els teus amics ...
No depenguis de ningú en aquest món, perquè fins a la teva ombra t'abandona quan estàs en la foscor ... Aprèn a apreciar el que tens abans que el temps t'ensenyi a apreciar el que vas tenir ... Mai et donis per vençut si sents que pots seguir lluitant ... No esperis el moment perfecte, pren el moment i fes-ho perfecte. La vida té quatre sentits: estimar, patir, lluitar i guanyar.
Qui estima pateix, i el que pateix lluita ... i el que lluita guanya.

VENCEM LA POR !
Sortim-li a l’encontre.
Tan sols tinc por a la por, va dir algú una vegada, i això ho sabem tots molt bé: Solament la por ens cal témer. La por sempre em persegueix com a companya molt lleial. Va creixent o va minvant segons el que vulgui fer i, passats uns dies, ja quan d´ella més no recordo, es presenta novament i tornem-hi altra vegada. A la por li tinc respecte